Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

escala

1 1 f. [AQ] [IMF] [LC] Sèrie d'esglaons des d'un nivell a un altre que permet de pujar o davallar caminant de l'un a l'altre. Una escala de marbre. Una escala exterior. La barana de l'escala. L'ull de l'escala. La caixa, el buc o el badalot de l'escala. Una escala mecànica. Els trams o rams, els replans o saplans, d'una escala. Pujar, baixar, l'escala.
1 2 [AQ] [AR] [LC] escala de caragol Escala de forma circular que dona diverses voltes completes sobre el seu eix.
1 3 [AQ] [AR] escala imperial Escala amb un primer tram central molt ample que es bifurca en arribar al primer replà.
2 1 f. [LC] Esglaó. Al tram final hi ha cinc escales. Caure escales avall.
2 2 [LC] fer escales un pentinat [o fer escales els cabells] Dur el cabell mal tallat, d'una manera no harmònica.
3 1 f. [AGF] [OP] escala piscícola [o escala de peixos] Sèrie de piques unides entre si, en forma d'escala, per on corre l'aigua d'una manera que els peixos puguin pujar-les a contracorrent i així salvar preses altes.
3 2 f. [LC] En el trinquet de pilota valenciana, graderia de quatre escalons, on s'asseu el públic espectador.
4 1 f. [IMI] [LC] Aparell de fusta, metall o corda, generalment portàtil, que consisteix en dues peces paral·leles o lleugerament convergents unides a intervals per travessers i que serveix per a pujar o davallar una persona d'un nivell a un altre. Per a penjar les cortines ens cal una escala. Digues al fuster que et deixi una escala. Escala de mà. Escala de tisora. Escala llevadissa.
4 2 [TRA] escala de corda [o escala de gat, o escala de vent] Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
4 3 [TRA] escala reial Escala que s'arma arrambada als costats d'una nau de gran port, amb barana i dos replans, un quasi a flor d'aigua i l'altre al portaló.
4 4 f. [TRA] Filera de fustes damunt la qual llisca la nau en varar-la.
4 5 f. [TRG] Prolongació dels braços del carro, on van les baranes.
5 1 f. [FIF] [FIM] [GL] Línia graduada, dividida en parts iguals o desiguals, emprada per a prendre mides, per a mesurar quelcom. Escala termomètrica. Escala logarítmica. Escala estratigràfica. Escala granulomètrica. Escala decibèlica. Escala absoluta, de Kelvin o termodinàmica. Escala centígrada o de Celsius. Escala de Beaufort.
5 2 [TRA] escala de calats Columna de números que duen les naus a les rodes per tal d'indicar els calats.
5 3 [DR] [ECT] escala mòbil Mecanisme que reajusta les remuneracions, especialment els salaris i les pensions, segons les variacions, normalment a l'alça, dels preus.
5 4 f. [ECT] Estàndard de mesura, de notació o d'estimació. No hi ha escala per a jutjar els seus mèrits. Escala de valors.
6 1 f. [AR] [LC] Proporció entre les dimensions de les parts d'un mapa, plànol, figura, etc., i les parts corresponents de l'objecte que representa. Escala gràfica, numèrica. Un mapa a una escala d'u per cent mil.
6 2 [LC] a escala loc. adv. Respectant l'escala. Una reproducció de Sant Pere de Galligants feta a escala.
6 3 f. [ECT] Dimensió relativa o proporcional en què es desenvolupa una acció, un projecte o una idea. Van construir el teatre a una escala majestuosa.
6 4 [LC] fer una cosa a gran escala Fer una cosa en grans proporcions.
7 1 f. [LC] [MU] Sèrie graduada ascendent o descendent. L'escala dels éssers.
7 2 f. [MU] Successió de notes que formen la base d'un sistema determinat o d'un mode. Escala diatònica. Escala cromàtica.
7 3 [SO] escala social Sèrie de persones o d'estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.
7 4 f. [LC] Escalafó.
8 1 f. [DE] Conjunt de militars de carrera d'un mateix cos que tenen diversos graus, però un mateix nivell i una mateixa capacitació professionals.
8 2 f. [AD] Conjunt de funcionaris d'un mateix cos que rep una designació específica per raó de l'especialització de les seves funcions.
9 1 f. [LC] [TRA] [TRG] Port o indret on toca una nau per a efectuar-hi un embarcament o un desembarcament. Un vapor que va a l'Havana fent escala a Cadis.
9 2 f. [HIH] [ISL] Plaça comercial establerta antigament pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions